eStHraRt

d'allò que vius en comú amb algú que ni tan sols coneixes, sentiments i emocions que es comparteixen sense saber-ho, que un cop sentides son enviades a l'espai per redistribuir-se i entregar-se de nou a una anima nova apta per tornar a sentir. De tu cap a mi o de mi cap a tu, o potser d'allò cap a nosaltres. Gracies per trobar-nos!!!!

En motiu a la XXII edicio del concurs de pintura Sanvisens organitzat per l'area d'educació i cultura de l'Ajuntament de Sitges, em plau convidar-vos a l'exposició colectiva dels artistes que hem estat seleccionats d'un total de mes de 150 obres presentades. La meva obra ha arrivat fins a la cinquena fase de selecció, on ja nomes quedavem poc mes de 10 artistes, la qual cosa em motiva i m'omple de satisfacció. Pero també em fa pensar en la gent que tinc al meu voltant... que m'estima, que m'ajuda, que m'anima, que m'aguanta!! ... i que son mes importants que qualsevol altra cosa.

 

mmm... 

 

 

Edifici Miramar

C/ Davallada, 12, 1er pis

de dilluns a divendres de 10 a 14 h

dissabtes: d'11 a 14 h i de 17 a 20.30

diumenges i festius de 10 a 15 h.

 

Val la pena visitar-la per la gran contemporaneïtat i qualitat d'algunes de les obres presentades, tan d'escultura com de pintura.

(i no ho dic per la meva de la qual no puc parlar perque no ha passat prou temps amb mi... i encara m'és extranya)

 

En aquest projecte MICROCOSMOS-MACROCOSMOS intento un apropament, a partir del cosmos personal, als sistemes que em son externs.

La tasca de l’observador es intentar establir les relacions entre el “zoom-in” (micro) i el “zoom-out” (macro). Aquestes relacions es poden establir en una mateixa peça pictòrica o en relació a varies peces, indistintivament.

  

El procés creatiu.
Els factors principals que intervenen en el proces creatiu són: el cos, la matèria  i el color.

El cos com a eina principal d’execució. Treballa de forma simultànea amb els ritmes i les emocions que poden sentir-se en els tots els indrets del nostre cos. És  la totalitat del cos el que configura la forma i qui es fon amb la materia per esdevenir un sol ésser. Cos-matèria. Matèria corpòrea.

 

Tan es així, que els ritmes corporals, acariciant l’aire en el seu moviment, transformen la matèria que alhora és acompanyada per l’aire, que l’adora, que l’estima, i la deixa vessar-se cap al suport. És en aquest mateix moment, quan el cos, l’ésser físic, deixa d’actura en el procés de canvi. I la transformació succeeix, pren com a únic protagonista la matèria en sí, la qual adquireix una llibertat limitada, pero infinita. Aqui comença el somni de la matèria.

Aquesta, humida, pren les seves pròpies decisions, es comporta, s’expressa per si sola i la intervenció del cos, de l’ésser físic ja no té sentit fins que la pròpia matèria torna a demanar l’ energía del cos, de l’ésser físic. Aquesta ultima fase descrita l’anomeno el procés de contenció. Es gairebé el més important de tot el procés i també el més inactiu aparentment.